L’Ajuntament de Barcelona commemora el dia 8 de març, declarat Dia Internacional de les Dones per l’ONU, amb la convocatòria del Premi 8 de Març – Maria Aurèlia Capmany.
Gèneres de punt, viscosa, ras, gasa, pana, vellut, brocats, etcètera han cobert els nostres cossos i vestit les nostre vides durant segles. Robes de diari, de feina, per a festivitats o celebracions, produïdes amb lls de cànem, seda, lli, llana o cotó no tan sols han cobert la nostra pell sinó que han contribuït a per lar la nostra identitat individual i col·lectiva.
Cada dia es confeccionen milers de peces de roba i complements de manera artesanal o les produeix la moderna indústria de la moda, l’estètica i la bellesa, utilitzant patrons que contribueixen a naturalitzar, des del bressol, una divisió sexual en la nostra manera de vestir. Aquesta indústria, amb les seves tendències, sovint contribueix a crear, produir i reproduir estereotips de gènere, determina en gran mesura el que s’espera de nosaltres, com a dones i com a homes, i continua teixint patrons de desigualtat que impacten en la vida de les persones. Aquesta indústria “encotilla”, en especial les dones, en talles irreals com a objecte de desig per a altres, amb greus repercussions per a la seva salut; divideix i segrega els nadons abans de néixer, per colors i per formes possibles o impossibles; erotitza la roba de nenes i adolescents a edats cada cop mes precoces; discrimina la indumentària de milions de dones en l’àmbit del treball; o censura qualsevol persona que es vulgui vestir o construir fora dels patrons normatius d’heterosexualitat que ens uniformitzen, en forma de “marca”, com en el cas de les persones transsexuals.
I ho fa d’una manera que, dia rere dia, quan les persones ens mirem al mirall, ens veiem obligades a preguntar-nos si ens hem vestit adequadament o si fem prou goig segons els cànons de bellesa imperants en el context cultural en què estem immerses i en especial segons els rols de gènere normatius. Aquest control, no sempre subtil, modela els nostres cossos, determina com podem vestir, què hem de fer per desitjar o ser desitjades.
Hi ha molts relats de dones rebels que al llarg de la història han adoptat canvis en la indumentària per subvertir les imposicions d’uns rols de gènere normatius que els impedien sobreviure en espais repressius i actuar amb llibertat, per poder complir els seus desitjos.
I hi ha hagut moltes estratègies de resistència liderades per diversos col·lectius o moviments feministes, en contextos diferents al llarg de la història, que han adoptat peces o maneres de vestir que desa aven els límits que imposaven els rols de gènere. Al segle XX, a Occident, els moviments de dones van adoptar el pantaló —l’element masculí per de nició en la seva cultura— com a símbol del seu procés d’emancipació, i van escurçar
la llargada de les faldilles en un intent de tornar a apropiar-se dels seus cossos i les seves vides. Paral·lelament, col·lectius de dones afroamericanes, desa ant els cànons estètics imposats per una suposada superioritat racial, van posar de moda el cabell “afro” com a símbol de l’orgull negre.
Però, malgrat els avenços, encara avui moltes noies i dones es veuen condicionades per una cultura que les desquali ca o els atorga valor social i moral depenent de la llargada de les seves faldilles o que, ns i tot,
les deixa exposades a altes cotes de violència, en especial en l’espai públic.
Aquest debat interpel·la, ns i tot avui, els moviments feministes en obligar- nos a plantejar ns a quin punt podem imposar, en nom de l’emancipació, determinats cànons estètics que condicionin la manera de viure, actuar, vestir o presentar-se d’altres dones, o si apostem per cridar al món de manera conjunta: “Soc dona, soc lliure, vesteixo com vull!”.
D’acord amb el que s’ha exposat, és voluntat de l’Ajuntament de Barcelona contribuir activament a eliminar les discriminacions i les desigualtats per raons de gènere a Barcelona, en especial en l’àmbit de la moda, l’estètica i la bellesa.
És per aquest motiu que la Regidoria de Feminismes i LGTBI i Relacions Internacionals, convoca la XXXII edició del Premi 8 de Març – Maria Aurèlia Capmany, per donar suport als projectes que contribueixin a la sensibilització, la prevenció, la denúncia i l’afrontament de les situacions de discriminació i desigualtat de gènere en l’àmbit de la moda, l’estètica i la bellesa.