Al nou capítol d’En Clau Femenina parlem de l’autonomia econòmica com un dels factors principals del canvi per sortir d’una situació de violència. Sense ella, la capacitat de prendre decisions, alliberar-se de la dependència financera i construir una vida lliure de violències és inconcebible. Avui parlem amb la Lídia i l’Elisabeth, creadores de NomDonaLaGana, una cooperativa de treball associat d’iniciativa social sense ànim de lucre, que està creada amb l’objectiu de generar llocs de treball per a dones en situació de violència masclista.
Parlem també de la situació global que envolta a les dones que estan patint aquesta violència masclista.
Escolta el capítol al Spotify de Dones pel Futur.
Parleu-nos una mica del vostre projecte i el perquè és necessari (per desgràcia) avui dia.
Bé, la nostra raó de ser és generar aquests llocs de treball per aquest col·lectiu de dones que han patit violència. Sí que considerem que som un projecte necessari perquè malauradament la violència masclista, o en plural, violències masclistes, són un problema que tenim i que, malauradament, està lluny d’erradicar-se.
Amb el nostre projecte, en realitat, considerem que som un bé necessari per a la societat. És una problemàtica que està en boca avui en dia en tots els mitjans i sí que hi ha moltes entitats que fan acompanyament a col·lectius en risc d’exclusió i també del nostre col·lectiu de dones que han patit violència, però hi ha molt poques iniciatives que s’enfoquin en aquest col·lectiu per generar un entorn laboral segur i que pugui proporcionar aquest suport econòmic que necessiten per començar a sortir d’aquesta situació.
Com genereu aquest ambient laboral segur per aquestes dones? com és aquesta primera fase laboral que després us permet involucrar-vos en altres aspectes de la seva vida per a intentar que surtin d’aquesta situació de violència?
Nosaltres quan tenim una necessitat d’una contractació laboral ens posem en contacte amb entitats que fan inserció laboral, d’acompanyament psicològic, emocional d’aquestes dones i fan una mica de pont entre empreses que puguin necessitar aquests perfils i facilitar l’entrada al món laboral d’aquestes dones.
Sí que és cert que moltes d’aquestes entitats fan acompanyament posterior d’aquestes dones. Podem col·laborar i coordinar-nos en el moment que ja tenim la contractació. Per a entendre el seu entorn, poder acompanyar-les, facilitar-los temps o entendre el perquè de certes situacions que es poden donar en l’ambient laboral.
No oblidem que la situació genera molta inseguretat i inclús absentisme. Certes situacions que si no entens la situació de la dona, poden generar conflictes.
Aleshores el que intentem és coordinar-nos amb aquestes entitats i, en un futur, inclús poder aportar els recursos necessaris per a acompanyar-les complementàriament amb el que puguin rebre elles d’aquestes entitats.
NomDonaLaGana és un projecte global. La cara visible n’és el producte: les melmelades. Tenen el nom de “Pots de llibertat”. Per què melmelades?
Quan vam començar a idear el projecte, vam pensar en un producte alimentari per què els aliments no tenen sexe, tothom s’ha d’alimentar. I volíem donar-li una condotació de dolçor. Aportar una dolçor en un entorn que pot ser més o menys difícil per tot el patiment. Per a nosaltres era una metàfora molt bonica.
Aportar el lloc de treball i l’acompanyament i l’entorn segur i, a més a més aportar dolçor.
És curiós com es contraposa aquesta idea de dolçor amb un nom tan potent com NomDonaLaGana. Que no us dona la gana?
No ens dona la gana de restar immòbils davant la violència masclista.
No volem quedar-nos sense dir res i volem dir: no em dona la gana. NomDonaLaGana és un cop de puny a la taula per voler fer alguna cosa perquè les coses no es quedin com són i puguem anar avançant cap a un camí que sigui més planer, sense violència i erradicar-la, de mica en mica, amb l’ajuda de tothom.
Les melmelades són l’excusa. Les noves línies del projecte dependran de les dones. Per a nosaltres és un repte poder generar llocs de feina fent diana a cada habilitat de cada dona que arriba a l’obrador. L’oportunitat que una línia de negoci nova la generin elles mateixes, a través de la seva habilitat o hobby.
Moltes vegades, es classifiquen aquests col·lectius per la vulnerabilitat que estan vivint. Però al final són persones com qualsevol altre i tenen habilitats, maneres de fer i propòsits. No els hi dona la gana de quedar-se en aquestes situacions de violència.
És molt important no estigmatitzar la violència que pot patir una determinada persona en un moment de la seva vida. Això no implica que hagi de ser així per sempre. Moltes de les dones que ens arriben derivades d’entitats, són migrades, amb formació universitària i que, aquí, malauradament els seus títols no són reconeguts. Això la col·loca en una situació, a més a més de la violència, de precarietat.
La seva situació no determina que puguin o no ser molt vàlides dins del món laboral, emprenedores, creatives i que puguin aportar moltíssim a la societat.
Quantes dones esteu “alliberant” amb aquests pots de llibertat?
Actualment tres.
Som un projecte molt jove, acabem de fer un any de vida. I en aquest moment som les dues sòcies i tres dones que tenim en aquest moment.
Per quines vies arriben aquestes dones a conèixer el projecte i voler treballar amb vosaltres?
Per exemple, l’última persona que hem contractat a l’obrador ve de formació i treball, havia vingut a una visita a l’obrador i ara quan l’hem contractat es recorda d’aquell moment i de la visita amb el grup de cuina.
Venir contractada amb nosaltres, després d’haver fet les pràctiques en altres llocs, ens aporta molt de valor i aspectes que desconeixem.
Que les dones que contractem tinguin la capacitat d’aportar-nos és important i clau per al projecte.
Nosaltres intentem fer relat i que les dones vegin que hi ha una altra possibilitat de treballar.
És rellevant ser conscients que per a sortir d’una situació de violència és necessària una xarxa de suport i al final, quan les dones venen a treballar amb vosaltres també aporten el seu granet de sorra i fan créixer aquesta xarxa.
Gairebé totes les dones hem patit violència masclista i no ho sabem. Totes, en algun moment de la nostra vida l’hem patit.
La trobem a tot arreu. Soc bessona d’un nen i sempre he lluitat per a una igualtat. Ara, amb quaranta i pocs anys m’adono que no l’he tingut mai, però no ho sabia.
Ser-ne conscients és el que ens fa apropar a totes.
Sempre parlem que aquesta lluita és representativa de les dones, que som les dones les que hem de lluitar. Però realment intentar que aquesta violència no sigui present en tots els estrats socials és responsabilitat de tots: homes i dones.
És clau donar solucions a aquestes violències masclistes i NomDonaLaGana n’és un exemple. No només ens queixem, sinó que a més a més, proposo solucions alternatives. Com altres entitats poden ser part d’aquesta solució?, com poden aportar al vostre projecte?
Per una banda, està clar que nosaltres generem llocs de treball, però per a fer-ho ha d’haver-hi ingressos. Nosaltres venem pots de llibertat que són les nostres melmelades. Més endavant generarem noves línies de negoci.
Avui, són les melmelades, que les venem a la nostra botiga en línia i presencial. Empreses, comerços, hotels de Barcelona han començat a col·laborar amb nosaltres, però en necessitem més.
Necessitem poder vendre més, per haver de produir més i necessitar més dones i contractar-les.
La tasca en la qual estem enfocades és a fer-nos més visibles, donar-nos a conèixer i que empreses, entitats, hotels, comerços que apostin per a la responsabilitat corporativa i projectes socials, productes artesanals i de proximitat, puguin comptar amb nosaltres com a productors de melmelades per al seu negoci.
Què fan aquestes empreses amb la seva aportació? Què aporta NomDonaLaGana a aquestes empreses.
Nosaltres fem un producte boníssim. Si no fos bo, difícilment podríem convèncer. La nostra porta d’entrada és el producte: artesanal, boníssim i sa.
El fet que les empreses puguin donar prioritat a la melmelada NomDonaLaGana versus a un altre tipus de producte això ens genera el suport necessari per a poder contractar dones i organitzar activitats per amplificar que la gent del barri i de la ciutat ens conegui i poder avançar amb la nostra activitat.
Des de Dones pel Futur vam tenir la sort de conèixer-vos l’any passat, en la III Edició dels Premis Rosa Maria Garriga a l’emprenedoria femenina. De fet, vam obrir un premi especial a l’impacte social perquè realment el jurat va creure en l’efecte potenciador i de canvi que genera del projecte.
Realment és un projecte amb una càrrega molt potent. Què us genera a vosaltres com a emprenedores aquest projecte?
Aquest projecte fa un any que existeix, però que hi pensem fa molt de temps. Vam estar treballant el pla de negoci ja fa molt de temps. Sí que és cert que genera satisfacció veure que anem avançant. Per una banda, també a vegades volem córrer massa i sí que és cert que en uns inicis, també val a dir, ens hem trobat soles. No és fàcil engegar un projecte de zero intentant combinar un projecte ambiciós (i que encara no era sostenible) amb les feines respectives de les dues sòcies per a fer que en un futur pròxim fos sostenible.
És molt d’esforç i temps. Però si estem aquí continuant és perquè hi trobem un sentit. Una necessitat i volem continuar amb ell.
Com bé dieu, és complicat iniciar un projecte, per tot el que implica. Durant el procés de creació heu patit violències masclistes?, sentiu aquesta desigualtat en el fet de ser dones emprenedores?
Ostres. No, penso que no. Potser és que no estic focalitzada. Abans anava pel carrer i sentia que cada dia m’assetjaven. Cada dia.
I ara no me n’adono, no estic focalitzada en això. M’és igual. Ara estic focalitzada cap a el que és positiu.
Identifico que hi és, la violència masclista, que existeix. i em pregunto: què podem fer?, preimer, ser-ne conscients. El relat. És important que tothom ho escolti. Moltes dones no saben que certes situacions són violència.
A escala social tenim patrons de conducta que ens ensenyen a reproduir aquesta violència sense, moltes vegades, ser-ne conscients. Un projecte com el vostre que dona sortida a dones adulta n’és una de les solucions, però hem d’anar també a la gent jove.
L’estètica de NomDonaLaGana és atractiva, fresca, actual i juvenil. La seva imatge es veu representada en una nena als pots de melmelada. Que dona vida a aquesta dolçor que transmet el projecte.
D’aquí cap al futur, com veieu a NomDonaLaGana? Quin impacte continuo us agradaria continuar fent?
Jo somio molt, eh? Maria. Jo la veig gran, independent, forta. Sento que en un futur hi haurà més iniciatives com la nostra.
Estem reivindicant la forma de ser empresa. Pensant en la persona i no en l’economia. Darrere les empreses pot haver-hi un motiu de sensibilització, de canvi social.
I per això vam premiar a NomDonaLaGana pel vostre impacte social. Aquesta setmana hem obert la convocatòria a la IV Edició dels Premis Rosa Maria Garriga. Què podríeu dir-los a les emprenedores que s’estan apuntant a l’edició d’enguany?
Nosaltres ens vam presentar però recordo que el dia que ens vau trucar per dir-nos que érem les guanyadores ni ens ho creiem. Acabàvem de començar.
Va ser molt emotiu l’acte d’entrega de premis i durant tot aquest any que hem tingut relació amb la vostra associació ens hem sentit molt ben acollides i sostingudes. Hi ha hagut diferents interaccions i estem molt agraïdes.
A les emprenedores que vulguin optar a qualsevol de les categories que estan obertes, les animem a fer-ho. L’Associació Dones pel Futur és molt dinàmica i ens ha obert moltes oportunitats de sinergies i col·laboracions arran dels premis.