Barcelona, 26 de gener de 2024 – Sandra Yáñez
Segons dades publicades per la Delegació del Govern contra la Violència de gènere, l’any 2023 tanca amb 56 dones assassinades a les mans de les seves parelles o exparelles, set més que en 2022. Des que es van començar a comptabilitzar oficialment aquests crims masclistes, en 2003, es compten 1.238 víctimes. Malgrat l’alarmant d’aquestes xifres, els assassinats per violència de gènere són només la punta de l’immens iceberg que suposa la violència masclista contra les dones que inclou violència física, psicològica, emocional, econòmica i vicària, tant en el marc de les relacions de parella com en altres àmbits socials. La majoria de les dones assassinades han patit prèviament diverses d’aquestes formes de violència i no és fins a la seva mort que el seu entorn reconeix el que han hagut d’arrossegar durant anys.
L’Enquesta Europea de Violència de Gènere 2022, en la qual han participat 27 països de la Unió Europea i que proporciona dades sobre la prevalença de la violència contra les dones, així com informació sobre la seva freqüència i gravetat, llança xifres alarmants per a Espanya. A partir d’una mostra de 6.465 dones entrevistades d’entre 16 i 74 anys, s’estima que gairebé tres de cada deu dones a Espanya ha estat víctima d’alguna mena de violència (psicològica, física – incloent amenaces, sexual) per part de la seva parella o exparella (un 28,7% del total).
Amb relació a la violència econòmica, que en l’enquesta s’inclou dins de la violència psicològica, del total de les dones entrevistades que han tingut parella, s’estima que el 7,8% ha sofert violència econòmica en la parella en algun moment de la seva vida. Aquesta violència s’expressa a través del control de les despeses per part de l’home i la prohibició expressa que les dones puguin treballar.
Segons ho afirmen les organitzacions que acompanyen a víctimes de violència de gènere, la violència masclista i de gènere té múltiples conseqüències sobre la vida de les dones, els seus fills i el seu entorn. Les dones VVM pateixen trastorns psicològics i això repercuteix es reflecteix en la disminució de la seva autoestima, depressió, commoció psíquica aguda, incomunicació i aïllament, dependències, poc o nul marge de decisió sobre la seva pròpia vida, trastorns del son, ansietat, estrès i altres.
La resposta governamental a la violència masclista no contempla l’apoderament econòmic de les dones
Els serveis públics i privats d’atenció primària a les dones que sofreixen violència masclista, responent a allò que determina la llei (tant l’estatal com la catalana), ofereixen a les víctimes i als seus fills atenció immediata, els informen sobre les ajudes socials a les quals tenen dret i els ajuden a gestionar-les i els fan un acompanyament psicosocial. No obstant això, aquests serveis públics d’atenció a dones víctimes de violència masclista (VVM) i les organitzacions que ofereixen atenció primària han detectat que continua existint un buit pel que fa al retorn d’aquestes dones a una vida laboral activa que els permeti obtenir o recuperar l’autonomia econòmica i amb això el control sobre la seva pròpia vida.
És important tenir en compte que, segons l’informe “una ocupació contra la violència”, de la Fundació Adecco (2017), que basa les seves conclusions en una enquesta realitzada a 500 dones víctimes de la violència de gènere, “un 65% de les enquestades va manifestar trobar-se desocupada, al costat d’un 16% que va admetre exercir algun tipus d’ocupació, però sense contracte, en condicions d’absoluta desprotecció (en alguns casos, sense coneixement de l’agressor)”.
La situació de desocupació i de precarietat econòmica guarda una estreta relació amb la perpetuació de la violència masclista perquè com que les dones no tenen una font d’ingressos ni una xarxa de suport s’aïllen encara més i la possibilitat de denunciar judicialment al maltractador s’allunya. Aquesta situació és especialment greu en el cas de les dones immigrades en situació administrativa irregular, ja que la por de ser denunciada o deportada les obliga a postergar la decisió d’abandonar al maltractador i si hi ha dependència econòmica d’aquest, la situació és encara pitjor.
El programa “ens volem vives” com una eina per a lluitar contra la violència masclista
Des de Dones pel Futur estem convençudes que l’ocupació i l’autoocupació són una eina per a l’apoderament de totes les dones i especialment d’aquelles que requereixen una estabilitat econòmica que els permeti a elles i les seves famílies fugir dels cercles de la violència patriarcal. Fa molts anys que verifiquem com la inserció laboral i la creació de nous negocis els permeten a les dones millorar la seva autoestima, descobrir els seus talents, reforçar el llaç amb altres dones i obtenir autonomia econòmica. En el cas de les dones víctimes de violència masclista aquests assoliments tenen encara més repercussió en les seves vides perquè passen d’estar aïllades i sota el control de l’agressor a constituir-se com a constructores de les seves pròpies vides i les de les seves famílies.
Buscant donar resposta al buit institucional amb relació al necessari apoderament econòmic de les dones víctimes de violència masclista, començarem aquest 2024 la implementació del programa pilot “Ens volem vives”. Es tracta d’un programa finançat per la secretària d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya i que s’implementarà a les comarques del Barceloní, el Vallès Oriental i el Maresme.
Aquest projecte busca omplir aquest buit que ens han transmès les institucions públiques i les organitzacions d’atenció a víctimes i construir un espai segur i no re-victimitzant des del qual les dones VVM puguin fer passos precisos cap a la recuperació de la seva autonomia a través de l’ocupació i l’emprenedoria. A més, busca incidir sobre la desigualtat entre homes i dones, causa estructural de la violència de gènere, a través d’accions d’acompanyament a les dones VVM perquè puguin recuperar la seva autonomia econòmica, ja sigui per mitjà de la inserció laboral o l’emprenedoria. L’autonomia econòmica, el poder sostenir la pròpia família, el desenvolupament personal i el compliment d’expectatives personals, que s’aconsegueixen a través del treball, contribueixen significativament a evitar que les dones pateixin violència de gènere a l’interior de les seves llars.
Busquem promoure valors tant en les usuàries en l’àmbit individual, com en el context empresarial que pot acollir-les i treballar amb elles. Amb les usuàries busquem treballar el lideratge, la cooperació, l’autoconfiança, la igualtat, la llibertat financera i l’autocontrol. Amb les empreses i entitats amb les quals treballem per a promoure l’apoderament econòmic de les dones el que pretenem és impulsar valors associats a la responsabilitat que com a societat tenim amb les dones víctimes de violència masclista.
L’objectiu a llarg termini d’aquest projecte pilot és convertir-lo en un programa permanent de la nostra entitat. Sabem que passaran molts anys abans que la societat en què vivim es conscienciï sobre el greu problema de violència masclista que enfrontem, i per això continuaran sent necessaris els projectes i programes que facin costat específicament a les víctimes i els ajudin a recuperar la seva vida.