Del 15 al 16 de novembre a Barcelona es va celebrar un simposi internacional dins de la III Biennal de teatre visual i de figures (2018 – 2019). Va comptar tant amb la participació d’experts titellaires com de dansa, teatre, història de la imatge en la medicina, escenografia, etc.
El simposi, organitzat per l’IF a l’Institut del Teatre, sota el títol “FIGURA I COS” es va centrar en el cos humà com a entitat simbòlica en la creació de dramatúrgia. Es va voler mirar el cos com a objecte poètic, com a forma, carcassa o titella i a la vegada mirar la seva relació amb La Figura, aquella forma que representa allò que no hi és.
I que és un titella? L’Anna Ivanova, dramaturga, investigadora del departament d’Estudis Teatrals de l’Acadèmia d’Arts Escèniques de Sant Petesburg i referència europea del món del Teatre visual i de titelles, ho va definir a la seva ponència com a “Qualsevol relació espacial entre figures i el cos humà.”
Les diverses ponències, des de disciplines aparentment llunyanes, van acabar coincidint en la potència i la universalitat del teatre visual i de titelles. En com facilita la comunicació més enllà de les paraules, amb llenguatge no verbal, arribant a tots els públics i construint amb emocions “dramatúrgies silencioses”, com ho va explicar Roberto Fratini, professor de teoria de la dansa. D’aquí que hi hagi una relació cada vegada més estreta entre el teatre de titelles i altres disciplines teatrals, la dansa, els musicals o l’òpera. Aquests conceptes es van veure reforçats a la Presentació per part de Toni Rumbau, de l’Estudi de diagnosi sobre l’estat actual del sector a Catalunya, de la seva autoria.
Potser que aquesta barreja alquimista ens porti a l’extinció del teatre de titelles? O a la seva debilitat com a art en si mateix? Hi ha quins pensen, com ara jo mateixa, que pel contrari hi cobra vida! Que a la vegada renova el teatre en potenciar el poder comunicatiu d’obres que tradicionalment es creaven utilitzant altres arts escèniques més reconegudes o amb més suport institucional. Que fins i tot obre la porta a altres públics com a una alternativa diversa i plena d’opcions artístiques i de llenguatges emocionals que van més enllà de la tecnologia que comença a relativitzar-se, a Déu, gràcies.
Per experiència pròpia com a dona, mare i empresària titellaire, em consta que el llenguatge dels titelles té un poder comunicatiu extraordinari que s’ha anat utilitzant dins d’altres àrees i activitats de tipus social, educatives i de salut. La possibilitat d’empoderar-se i de relacionar-se amb els altres fent servir dobles i figures interlocutores com són els titelles, ombres o objectes animats, obre moltes possibilitats tant en l’educació com en la intervenció social i el tractament de patologies psíquiques. Hi ha tot un món al voltant d’aquest art tan antic, tan proper i tan màgic.
Ja ho estem veient, els titelles evolucionen, hi ha molta feina pendent i hem d’estar totes representades. S’ha de continuar donant veu als artistes, artesanes, dramaturgs, constructores, mestres, terapeutes, perquè hi trobin solucions comunes a les seves necessitats. Igualment, hem de normalitzar l’ús de titelles dins de les famílies des de la primera infància fins a l’adultesa, per què la comunitat i la societat en conjunt esdevinguin beneficiàries i potenciadors de l’art titellaire.
Siguem valents, fem tradició i barreja d’escèniques, fem i mantinguem escola, festivals, publicacions, museu, associacions i entitats titellaires. El teatre visual i de titelles és tot un llenguatge artístic i social amb una gran força comunicativa i universalitat que ha de tornar a ser nostra.
Autora: Jimena Uribe i Cortés
Font:
“Definición del sector del Teatro Visual y de Títeres, a partir del estudio hecho por UNIMA Cataluña y Toni Rumbau”. Octubre 2018 Revista Putxinel·li http://www.putxinelli.cat/2018/11/12/simposi-figura-i-cos-if-barcelona-institut-del-teatre-presentacio-de-residencies-i-estudi-del-sector/
UNIMA https://www.unima.org/wp-content/uploads/2016/10/El_poder_de_la_Marioneta.pdf
Taller “Explica’m una història” a càrrec de l’Anna Ivanova http://www.putxinelli.cat/2018/09/10/simposio-if-barcelona-2018-figura-i-cos-dramaturgies-de-lobjecte-figuratiu/