Barcelona, 25 d’abril 2018- Les persones migrants tenen més dificultats en el món laboral. Quan es parla de dones migrants, però, la situació és diferent de la dels homes migrants, ja que tenen diferents oportunitats, riscos i desafiaments. Es troben, sovint, en una major situació de vulnerabilitat per la seva condició de dona, migrant i treballadora.
Les dones estrangeres, a Europa, estan en una situació molt difícil, i són “les primeres expulsades del mercat laboral”, segons Sor Lucía Caram. La monja dominica, activista cristiana, argentina i catalana d’adopció, creu que les polítiques i la llei d’estrangeria “ho posen molt difícil”. Està convençuda que les polítiques “són cada cop més xenòfobes, estem tirant enrere”. Veu sovint com les dones migrades estan obligades a treballar del que no és la seva formació, perquè els és impossible accedir al mercat laboral, ja sigui per permisos, perquè no se’ls reconeix la seva formació, o perquè no se’ls dona oportunitats.
Sor Lucía Caram ha participat aquest dimecres a l’acte sobre dones migrades i mercat laboral organitzat per Dones pel Futur (Associació Catalana de Dones Directives i Empresàries), que ha tingut lloc al Museu Europeu d’Art Modern, a Barcelona.
A l’acte, en format diàleg, també hi ha participat la Directora General d’Igualtat de la Generalitat, Mireia Mata, que ha dit que la llei d’estangeria és una “llei injusta, inoperativa i irracional, i que no dona garanties jurídiques. Genera inseguretat i barra la possibilitat de planificar i imaginar el propi futur”, provocant un “bloqueig als projectes personals” de les persones migrades. Per a Mata, les persones migrants “no les hem de veure com a algú a qui anar a ajudar, sinó com a persones que ens vénen a ajudar”. Mata creu que és una qüestió d’intel·ligència i gestió pública de saber aprofitar el potencial d’aquestes persones. Està convençuda que cal fer una bona llei, que respecti les persones, i des de la justícia social”, i ha afirmat que és en el que estan treballant.
Al diàleg organitzat per Dones pel Futur també hi ha participat Jimena Uribe, arquitecta immigrant colombiana, que ha aportat el seu testimoni personal. Per a ella, les trabes legals van ser “una teranyina, un laberint”, que li van fer sentir molta impotència. El primer obstacle, el més important, que es troba una dona migrada que vol emprendre aquí, és la documentació, assenyala. Uribe, que ara treballa en fires d’artesania i projectes solidaris a través de l’art, destaca la importància de les xarxes de dones, com per exemple Dones pel Futur.
Per a Sor Lucía Caram, el sistema és pervers, amb traves i impediments, i no garanteix la justícia. A més, el sistema enfonsa les idees i motivacions de les persones, però Caram veu que les dones no s’acaben d’enfonsar per la necessitat de tirar endavant les famílies (a més de la realització personal). La monja es mostra contrària al treball irregular, però creu que l’estructura afavoreix que hi hagi assalariats irregulars i que “el sistema facilita el mercat d’esclavitud”. Es mostra indignada també amb el fet que hi hagi empreses que impunement exploten els treballadors i treballadores. Assegura que cal fer els possibles per fer complir els requisits, però remarca que, mentrestant, les persones necessiten treballar i guanyar-se la vida. “No sóc partidària de crear un mercat paral·lel, però sí que la gent tiri endavant”, sentencia.
Mireia Mata creu que vivim en una situació d’hipocresia social. Algunes administracions van posant “pedaços” com poden. Tot plegat per evitar situacions d’esclavitud, màfies i tràfic de persones. “Com ens podem permetre que això passi a la nostra societat?” es pregunta. Mata assenyala que “a la societat catalana hi ha un component cultural de racisme”. Creu que és important reconèixer-ho i ser-ne conscient, també del marc heteropatriarcal de la societat, per tal de poder lluitar-hi i fer autocrítica.
“Cruzar el charco” ja és una manera d’emprendre, i cal recordar que moltes de les dones que vénen, ja havien fet quelcom, a nivell laboral, als seus països d’origen, siguin coses senzilles o més complicades. Ho explica la coordinadora d’emprenedoria i inserció laboral de la Fundació Servei Solidari, Sandra Rodríguez. En l’acte de l’Associació Catalana de Dones Directives i Emprenedores, Rodríguez ha compartit també part de la seva experiència personal com a dona migrada treballadora.
Propostes i mesures
El que cal, segons Sor Lucía Caram, és fer una aposta i inversió social (que no despesa) per recuperar i aprofitar el talent que tenen les persones migrades. Perquè el país pugui créixer, el que cal no és augmentar el consum; creu que l’economia creixerà si som capaços de generar llocs de treball dignes.
La monja està convençuda que cal treballar des de la cohesió i implicació de tots, i fer que les empreses se sentin corresponsables. Aposta per una “col·laboració público-privada que teixeixi aliances amb l’administració”. Aposta també per “recuperar espais de diàleg i assumir el repte de tenir un diàleg inclusiu”. Es tracta, diu, de posar les persones al centre. Sor Lucía Caram confia molt en el poder de les accions concretes. En aquest sentit també s’expressa Mireia Mata, que destaca la importància i “capacitat de treballar en petits projectes”, crear xarxes, i que hi hagi sororitat.
A la part final de l’acte, en què hi han assistit una trentena de dones, algunes de les emprenedores i/o migrants han compartit les seves experiències.
Dones pel Futur dona suport i assessorament a un nombre important de dones migrants emprenedores.
Dones pel Futur (Associació Catalana de Dones Directives i Empresàries) és una entitat sense ànim de lucre que vol donar veu a la visió de la societat a través de la dona. Una visió 360º sobre la societat actual amb ulls de dona. Vivim en un món canviant i en contínua evolució i a Dones pel Futur volem reflexionar-hi i fomentar una societat: responsable, solidària, activa i compromesa.
Per a més informació, podeu trucar al 670.592.950.
En el dia internacional de les dones la nostra entitat va participar en la inauguració de L’Espai Lidera, que està dissenyat per contribuir a enfortir… Llegiu més »Barcelona inaugura l’Espai Lidera, un entorn per a dones professionals